ilo-despreniment

Despreniment de la retina

El despreniment de retina és una malaltia ocular que es produeix per la separació espontània de la retina neurosensorial (capa interna de la retina) de l’epiteli pigmentari (capa externa).

Quan es produeix aquesta separació, s’acumula líquid a l’espai que es forma entre aquestes dues capes i la retina despresa no pot funcionar ni nodrir-se de manera adequada.

Si no es tracta, el despreniment de retina acaba provocant la pèrdua funcional total de l’ull (ceguesa).

 

 

El despreniment de retina sol aparèixer com a complicació d’una o de diverses ruptures, a causa d’una tracció del gel vitri que omple el globus ocular sobre una zona fràgil de la retina.

També es pot produir per altres causes:

– Tumors

– Inflamacions greus

– Forat macular miòpic en pacients que pateixen alta miopia

– Complicacions de cirurgies oculars prèvies

– Traumatismes oculars

– Retinopatia diabètica

Si s’ha patit un despreniment de retina anteriorment o si es té antecedents familiars, és possible que es torni a patir la malaltia. Per això és convenient fer revisions periòdiques amb l’oftalmòleg.

Símptomes

 

Ates que en molts casos no produeix inicialment pèrdua de visió, s’han de tenir en compte símptomes premonitoris, com són:

  Visió de mosques volants (punts negres que es mouen quan movem l’ull). Les causen les modificacions del vitri

– Visió de flaixos lluminosos. És un símptoma més important, que reflecteix l’existència de traccions sobre la retina. Sol aparèixer quan ja s’ha produït la ruptura

– Visió d’una cortina negra que cau damunt d’alguna zona del camp visual. Es produeix quan ja hi ha un despreniment de retina, per la qual cosa la consulta amb l’oftalmòleg ja és urgent

 Distorsió en les imatges i posterior disminució important de l’agudesa visual. Aquest símptoma apareix si es danya la zona central de la retina (la màcula)

 

Tractament

 

Hi ha diferents tècniques quirúrgiques en funció del grau de despreniment i de la fase en què es troba:

– Fotocoagulació amb làser. Amb el làser es fan un seguit de cremades controlades al voltant de la zona despresa. Aquestes cremades acaben cicatritzant i així segellen la ruptura retinal i eviten que l’humor vitri s’infiltri entre les dues capes

 – Crioteràpia. Es congela el teixit situat al voltant de la ruptura retinal, cosa que provoca una cicatrització que actua de manera protectora per un mecanisme similar al de la fotocoagulació amb làser

  Retinopèxia neumàtica. A l’interior de l’ull s’introdueix una bombolla de gas que fa pressió per tamponament damunt la ruptura retinal i facilita que es reabsorbeixi el líquid. Ha de combinar-se amb crioteràpia o làser per segellar la ruptura, ja que l’efecte del gas desapareix en qüestió de dies

  Vitrectomia. Consisteix en l’extracció de l’humor vitri de l’interior de l’ull. Posteriorment s’aplica la retina utilitzant líquids pesats i amb làser des de l’interior de l’ull

 – Cirurgia escleral. Es col•loca una banda de silicona sòlida al voltant de la capa més externa de la paret de l’ull (l’escleròtica) per mantenir una pressió externa sobre el globus ocular que faciliti el tancament de la ruptura

Prevenció

 

Es recomana una revisió oftalmològica anual amb dilatació pupil·lar per revisar la perifèria retinal. S’aconsella fer un tractament preventiu amb làser en lesions susceptibles d’ocasionar un despreniment. L’aparició sobtada de mosques volants o un augment brusc de les que ja hi ha, així com l’aparició de flaixos lluminosos o de qualsevol altre dels símptomes descrits, és motiu de consulta urgent amb un oftalmòleg. Un diagnòstic precoç i el tractament adequat són fonamentals per a una bona evolució del procés. Hi ha més possibilitats de millora si la màcula no es veu afectada