ilo-estrabisme

Estrabisme

L’estrabisme és un defecte visual que consisteix en la pèrdua de paral·lelisme dels ulls, de manera que cada ull mira en una direcció. A vegades un dels ulls és el dominant i l’altre es desvia, però també pot passar que hi hagi alternança ocular, és a dir, que una estona es miri amb l’ull dret (desviant l’esquerre) i una estona amb l’ull esquerre (desviant el dret). Hi ha diferents tipus d’estrabisme i cadascun té les seves característiques clíniques, edat d’inici, pronòstic i tractament. Altres apareixen uns quants anys més tard o fins i tot quan ja som adults.

 

En l’aparició de l’estrabisme hi poden influir diverses causes. Entre els factors oftalmològics, el primer que s’ha d’estudiar és la seva associació amb defectes refractius com miopia, hipermetropia. Alguns estrabismes es presenten abans dels 6 mesos de vida (estrabisme congènit). Qualsevol sobrecàrrega per al sistema nerviós central pot desencadenar estrabisme: un quadre febril greu, malestar general, una malaltia o fins i tot l’estrès que solen patir els nens en diferents situacions.

Símptomes

La conseqüència més important de l’estrabisme és l´ambliopia o ull gandul. .

Per evitar veure-hi doble, el cervell suprimeix la visió d’un dels ulls. D’aquesta manera, l’ull que es fa servir menys es torna “gandul“.

Una conseqüència important de l’estrabisme és la pèrdua de la visió binocular (tridimensional), és a dir, la capacitat de veure-hi en rellleu, de calcular distàncies.

No s’ha d’oblidar també l’efecte estètic que produeix i que pot afectar l’autoestima dels nens i condicionar les seves relacions amb l’entorn.

Tractament

El metge ha de fer una revisió oftalmològica completa per valorar el grau de desviació, la motilitat ocular, la refracció i el fons d’ull.

Si d’entrada hi ha un defecte refractiu, s’ha de tractar amb correcció òptica (ulleres o lentilles).
Generalment, la correcció òptica guareix per si sola l’estrabisme.

Si es desenvolupa una ambliopia caldrà recuperar la visió de l’ull en qüestió, cosa que normalment s’aconsegueix tapant l’ull sa amb un pegat.

L’operació quirúrgica només fa falta si, un cop corregits els defectes òptics i l’ambliopia, la desviació ocular persisteix.

En la cirurgia de l’estrabisme s’operen els músculs oculomotors, que són els encarregats de moure el globus ocular. La intervenció consisteix a reforçar o debilitar els músculs que fan que l’ull es desviï.

Prevenció

L’estrabisme no es pot prevenir però es pot detectar de manera precoç.

Els pares i els educadors del nen solen ser els primers a adonar-se de la desviació ocular.

Sovint l’estrabisme es presenta de manera intermitent i és més freqüent en estats de cansament o de debilitat: febre, son, etc.

Per poder fer una correcció adequada es molt important una detecció precoç, perquè si la detecció no es fa a temps, ja no es recupera la visió de l’ull afectat.