ilo-miopia

Miopia

La miopia és un defecte de refracció. Les imatges s’enfoquen per davant de la retina perquè el diàmetre del globus ocular és massa gran o per un augment de la curvatura de la còrnia, i això dificulta la visió de lluny.

La miopia apareix en la infància i evoluciona fins aproximadament els vint anys en que te tendència a estabilitzar-se. Les persones amb antecedents familiars són més propenses a patir-la.

Existeix una forma de miopia, la miopia magna (quan el defecte de refracció és superior a vuit diòptries) que comporta una sèrie de riscos i complicacions especifiques.

Símptomes

Els miops veuen perfectament els objectes que tenen a prop, però tenen dificultat per veure bé els que estan lluny, els veuen borrosos. Així tenen dificultat per llegir la pissarra, miren el televisor i els libres molt a prop, tanquen una mica els ulls per compensar el defecte i veure-hi millor.

Tractament

La miopia no es cura, però sí que pot corregir-se amb l’ús d’ulleres o de lents de contacte. Per aquelles persones que no volen usar ulleres i/o lents de contacte pot ser útil la cirurgia refractiva (s’ha d’esperar que la miopia s’hagi estabilitzat)

El tractament pot consistir, en la cirurgia Lasik o la implantació d’anells intracornials. En determinades situacions com ara quan esta contraindicada la tècnica làser o en miopia molt alta hi ha la opció de la implantació de les anomenades lents intraoculars fàquiques.

Prevenció

Tal com passa amb la hipermetropia és una malaltia que no es pot prevenir però que és pot detectar en les seves fases inicials amb una revisió oftalmològica a temps. Es una patologia que precisa d’un seguiment anual per controlar millor la seva evolució i prevenir possible malalties associades.