ilo-uveitis

Uveïtis

La uveïtis consisteix en una inflamació a l’interior de l’ull que afecta una o més de les tres parts de l’úvea: l’iris (que dóna el color a l’ull), el cos ciliar (darrere de l’iris, on es produeix l’humor aquós) i la coroide (per darrere de la retina). És responsable del 10-15% dels casos de ceguesa en països desenvolupats i es pot presentar a qualsevol edat, és més freqüent en pacients joves o de mitjana edat. L’úvea és molt sensible a processos infecciosos i inflamatoris, perquè és el teixit amb més vasos sanguinis de l’organisme.

Hi ha diversos factors que poden causar la uveïtis:

– Origen idiopàtic, és a dir no és coneix la causa

– Origen infecciós: Entre els agents infecciosos destaquen els virus (com l’herpes), els bacteris (com la tuberculosi o la sífilis) o els paràsits (com la toxoplasmosi, la causa infecciosa més freqüent).poden provocar la causa més comuna d’uveïtis: la corioretinitis infecciosa. Aquest procés deriva en una lenta i progressiva destrucció de la retina que, si afecta la màcula (part central de la retina), pot provocar una pèrdua important de visió de tipus irreversible

– Origen no infecciós: poden ser inmunologiques i traumàtiques. Les d’origen inmunologic poden afecastar únicament l’ull o be estar relacionades am malalties sitènmiques com malalties òssies o reumátiques d’origen inflamatori i no degeneratiu, que afecten principalment els joves i malalties autoimmunes causades per virus, gèrmens o factors ambientals, com ara la sarcoïdosi o la síndrome de Behçet, una patologia d’origen desconegut que provoca llagues i alteracions cutànies

La uveïtis és poc habitual els primers deu anys de vida i la freqüència baixa a partir dels 60 anys. La majoria dels afectats tenen entre 20 i 50 anys.

Símptomes

Els símptomes de la uveïtis són diferents segons la zona de l’úvea afectada.

– Si es tracta de la part anterior, podem notar més sensibilitat a la llum (fotofòbia), enrogiment dels ulls, visió borrosa o dolor ocular

– Si la zona afectada és la part posterior, és probable que no notem dolor, però sí pèrdua de visió

La uveïtis no es pot diagnosticar fins que no apareixen signes externs, però tan bon punt apareixen els primers símptomes és important acudir immediatament a l’oftalmòleg.

Tractament

Hi ha diversos tractaments segons quina sigui la tipologia i la localització de la uveïtis:

– La uveïtis anterior es tracta amb col•liris antiinflamatoris

– La uveïtis posterior no infecciosa es combat amb cortisona administrada per via oral o mitjançant infiltracions al voltant de l’ull

– La uveïtis associada a un procés crònic pot requerir l’ús de fàrmacs immunomoduladors

– La intervenció quirúrgica pot ser eficaç per resoldre complicacions associades, com les cataractes o el glaucoma (que afecten el segment anterior), el despreniment de retina, la opacitat vítrea o l’edema macular (que afecta el fons de l’ull)

Prevenció

La uveïtis és una de les patologies oculars més comunament relacionades amb altres malalties del cos humà. Habitualment és necessària la col·laboració d’un metge internista i/o d’un reumatòleg que complementi l’estudi i el tractament de la malaltia causant de la uveïtis. Cal tenir en compte que en un 35% dels pacients no s’arriba a trobar mai la causa o origen exacte de la inflamació. El tractament d’aquestes patologies o infeccions pot ajudar a prevenir-la.