Jaume Mor, pacient de ILO, ens explica la seva experiencia després de sotmetre’s a una operació de la vista amb la implantació de lents intraoculars multifocals.
“Estic content perquè penso que m’he tret una minusvalia de damunt”
Quina era la teva patologia visual?
Des de molt jove que tinc hipermetropia, i en els darrers anys, se’m va juntar amb vista cansada. Tenia el problema que no hi veia ni de lluny ni d’aprop i amb les ulleres m’era difícil compensar les dues visions. Per això vaig anar a ILO, a veure quina resposta em donaven.
Quina resposta et van donar?
Després d’estudiar el meu cas, em van recomanar operar-me i substituir el meu cristal·lí per una lent intraocular multifocal, i ara, i veig de lluny i d’aprop. Es van plantejar si fer-me o no la intervenció perquè sóc jove i el meu cristal·lí està sa però l’ùnica alternativa era portar ulleres.
Tenies alguna necessitat concreta per fer-te aquesta operació?
Doncs, bàsicament sóc una persona a qui li agrada molt llegir. M’havia de comprar els llibres en funció del gruix de la lletra i no en relació a la qualitat del llibre. No podia llegir llibres que tinguessin una lletra menor a 12 i, per tant, no podia llegir tots els llibres que m’interessaven.
Per altra banda, practico el piragüisme, i clar, ho faig sense ulleres. Llavors anava pel riu i no hi veia. M’he pres més d’un ensurt per piraguar en llocs que desconeixia, ara tinc seguretat, veig el que pot passar des de lluny. De fet, m’havia aprés de memòria tots els arbres caiguts des de Lleida a Corbins, ara els puc identificar sense problemes.
Tenies pors o dubtes abans d’operar-te?
Dubtes pocs la veritat, em va costar un any decidir-me. Vaig pendre la decissió un dia que no vaig reconeixer el meu fill anant amb la piragua, el vaig estar buscant pensat-me que li havia passat alguna cosa i estava perfectament. Això és ser un invàlid. Vaig decidir que havia de posar alguna solució.
El Dr. Rafael Ferreruela ja havia operat la meva mare i em donava seguretat. Si tens dubtes millor no anar-hi.
Què li vas demanar al Dr. Ferreruela?
“Fes el que sigui per a que no sigui un invàlid”. I em vaig posar a les seves mans.
Com va anar la operació?
Molt bé, a mi em van operar un dimarts un ull i dijous de l’altre. El diumenge al matí ja vaig anar a córrer a la Mitjana i estava totalment recuperat.
Li vaig preguntar al Dr. Si podia fer esport i em va dir que podia fer el que volgués.
El diumenge ja estaves recuperat?
Si de fet, el dimarts em van oprar al matí i a la tarde ja em vaig treure el vidre de la ullera, vaig surtir al carrer i va ser molt agradable. Em vaig retrobar amb les tres dimensions, alguns colors, i veia les coses més grans.
Et va costar adaptar-te a la nova situació?
No. Les coses són i tu les interpretes com vols. És veritat, ho veus diferent, però, clar, és que hi veus millor.
A més, en aque
ll moment estava llegint un llibre que m’interesava molt. Aquest llibre no l’havia trobat en versió més gran de lletra 10 (necesitava lletra 12 com a mínim) i en aquesta setmana me’l vaig llegir tot, unes vuitanta pàgines. Abans en llegia sol cinc o sis pàgines al dia, i havia de tornar enrrere, i em cansava.
Ha canviat en alguna cosa el teu estat d’ànim?
Bé, no em considero una persona presumida pero havia d’anar amb ulleres de “cegato”. M’he tret una crossa que m’ha fet més atrevit. Per altra banda, estic content perquè penso que m’he tret una minusvalia de damunt. En el circuit català de bàdminton de veterans no guanyava els partits, i últimament guanyo. I no es que n’hagi aprés més, sinó que veient-hi he millorat.
Com ha canviat la teva vida quotidiana?
Doncs molt, i en coses molt senzilles però que et milloren el dia a dia. Abans, per exemple, havia de comprar el xampú, el gel, i la resta de productes del bany, de diferents colors per poder-ho identificar. No podia llegir el que posava les etiquetes sense les ulleres i si no n’estava segur, havia surtir de la dutxa, posar-me les ulleres, identificar el producte i tornar a entrar…
Com de satisfet estàs amb els resultats de la operació?
Amb els resultats estic més content del que pensava que estaria.
Per una persona que ha portat ulleres tota la vida, és difícil imaginar-se sense. Pensava que no recuperaria la vista del tot, que em seria difícil llegir…
Pero el resultat no ha estat així, millor que les expectatives que m’havia fet sobre mi mateix.
Quan em van operar el segon ull, mentre pujava del quirofan a la primera planta, era capaç de veure’m la mà perfectament. Això no m’havia passat mai a la vida, no puc recordar veure’m la mà clarament sense utilitzar ulleres. I això que encara tenia els ulls dilatats per l’operació.
